jueves, 20 de octubre de 2011
LA REVOLUCIÓ FRANCESA I ELS DRETS DE LA DONA
Fins i tot abans de la Revolució Francesa hi va haver dones que, des d'una posició individual, plantejaren reivindicacions en pro de la igualtat femenina va fer falta esperar a la Revolució Francesa per a que la veu de les dones comencés a expressar-se de forma col·lectiva. [...]
Els representants del poble francès, constituïts en Assemblea Nacional, considerant que la ignorància, l'oblit o el menyspreu dels drets de l'home són les úniques causes dels mals públics i de la corrupció dels governs [...] reconeixen i declaren [...] els següents drets de l'home i del ciutadà. Les mares, les filles i les germanes, representants de la nació, demanen ser constituïdes en Assemblea Nacional. Considerant que la ignorància, l'oblit o el menyspreu dels drets de la dona són les úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció dels governs, han resolt exposar en una solemne declaració els drets naturals, inalienables i sagrats de la dona [...].
martes, 18 de octubre de 2011
La revolució americana: de rebel.lió colonial a revolució per la llibertat.
·Els orígens del conflicte.
En el segle XVIII Gran Bretanya tenia colonies (anomenades les Tretze colonies) a l'est de America del Nord. La revolució americana és el conflicte entres els colons de Nova Anglaterra i la Gran Bretanya que va culminar amb la independència dels primers.
Les colònies desenvoluparen un sistema econòmic propi i començaren a veure la metròpolis con una barrera per al desenvolupament.
A les colònies regia el pacte colonial, que concedia bastant autonomia als colons; així hi havia unes assemblees que podien fins i tot recollir part dels impostos que els colòns havien de pagar a Gran Bretanya, però que quasi mai ho feien.
Aquesta situació generà el conflicte dels impostos. El rei Jordi III va intentar establir lleis, pero la resposta va ser negativa per part de les colonies als anglesos.
·La guerra de la indepèndencia (1775-1783)
En 1774 les Tretze Colònies es van reunir en el primer congrés de Filadèlfia, en el qual es va redactar una Declaració de drets.
Thomas Jefferson, l'artífex ideològic de la revolució americana, va redactar la Declaració dels drets de Virgínia.
França i Espanya van ajudar als colons, ja que volien debilitar a la Gran Bretanya. La guerra va entrar en la fase decisiva amb les victòries dels colons a Saratoga i Yorktown, que portaren a la signatura de la pau de Versalles.
·El llegat de la revolució americana
La constitució de 1787 va organitzar el nou poder polític.
El nou estat tenia una estructura federal. El president controlava el poder executiu.
George Washington va ser el primer president dels Estats Units.
La revolució americana tingué molta influència posterior.
En el segle XVIII Gran Bretanya tenia colonies (anomenades les Tretze colonies) a l'est de America del Nord. La revolució americana és el conflicte entres els colons de Nova Anglaterra i la Gran Bretanya que va culminar amb la independència dels primers.
Les colònies desenvoluparen un sistema econòmic propi i començaren a veure la metròpolis con una barrera per al desenvolupament.
A les colònies regia el pacte colonial, que concedia bastant autonomia als colons; així hi havia unes assemblees que podien fins i tot recollir part dels impostos que els colòns havien de pagar a Gran Bretanya, però que quasi mai ho feien.
Aquesta situació generà el conflicte dels impostos. El rei Jordi III va intentar establir lleis, pero la resposta va ser negativa per part de les colonies als anglesos.
·La guerra de la indepèndencia (1775-1783)
En 1774 les Tretze Colònies es van reunir en el primer congrés de Filadèlfia, en el qual es va redactar una Declaració de drets.
Thomas Jefferson, l'artífex ideològic de la revolució americana, va redactar la Declaració dels drets de Virgínia.
França i Espanya van ajudar als colons, ja que volien debilitar a la Gran Bretanya. La guerra va entrar en la fase decisiva amb les victòries dels colons a Saratoga i Yorktown, que portaren a la signatura de la pau de Versalles.
·El llegat de la revolució americana
La constitució de 1787 va organitzar el nou poder polític.
El nou estat tenia una estructura federal. El president controlava el poder executiu.
George Washington va ser el primer president dels Estats Units.
La revolució americana tingué molta influència posterior.
lunes, 17 de octubre de 2011
L'esclat de la Revolució Francesa
·La situació de França abans de la revolució
Al començament de 1789, França era una gran potència que vivia segons les normes de l'antic règim.
- Hi pervivia una societat estamental, on es mantenien els privilegis de la noblesa i el clergat a costa de la resta de la població.
- Es va aguditzar la situació de crisi econòmica. Aqusta, afectava els preus dels productes bàsics, com el pa i va crear un climade rebel.liócontra el clergat, davant el pagament del delme, i la noblesa, acusada pelpoble d'especuliar amb el blat.
- El dèficit va augmentar per les despeses de la guerra americana. Els privilegiats no pagaven impostos, tot el pes queia sobre la burgesia i els camperols.
- Hi havia una situació de crisi política. El rei Lluís XVI perdia suports entre poble. La imatge dels reis era cada vegada més dolenta, perquè el dèficit s'atribuïaals seus malbarataments i a la vida luxosa que portaven.
·La reunió dels estats generals
Entre 1783 i 1788, els succesius ministres d'hisenda de Lluís XVI intentaren frenar la crisi econòmica, van concloure que calia fer una reforma profunda que implicava el pagament d'impostos per part dels privilegiats.
El rei vaintentar convéncer els privilegiats. Va convocar una assemblea de notables al 1787, però els privilegiats es van negar a pagar impostos.
En 1788 es declarà la fallida. Al rei només li quedava com alternativa convocar els Estats Generals, les corts estamentals franceses, no s'havien reunit desde 1614.
Avans de la reunió dels Estats Generals, cada estament redactava uns quaderns de queixes, en que incloïen propostes i problemes. La burgesia es va anar organitzant en clubs polítics. També van fundar periòdics per a difondre les idees.
En aquest ambient d'efervescència política, a la primavera dde 1789 es van reunir els Estats Generals a Versalles.
·L'inici de la Revolució Francesa
La noblesa i el clergat pretenien que es votara per estaments, perquè així els privilegiats tenien majoria.
Els representants del tercer estat van passar a anomenar-se Assemblea Nacional i es van considerarels únics amb legitimitat per a representar França.
El rei i els privilegiats intentaren expulsar-losde la sala que ocupaven, però els diputats es van reunir al Jeu de Paume, es mantindrien reunits fins a redactar una constitució. Per això l'Assemblea Nacional passà a anomenar-se Assemblea Constituent.
El 14 de juliol de 1789, els ciutadans parisencs es vanmanifestar i van assaltar laBastilla, antiga presó política de Lluís XIV i símbol de l'absolutisme.
Al començament de 1789, França era una gran potència que vivia segons les normes de l'antic règim.
- Hi pervivia una societat estamental, on es mantenien els privilegis de la noblesa i el clergat a costa de la resta de la població.
- Es va aguditzar la situació de crisi econòmica. Aqusta, afectava els preus dels productes bàsics, com el pa i va crear un climade rebel.liócontra el clergat, davant el pagament del delme, i la noblesa, acusada pelpoble d'especuliar amb el blat.
- El dèficit va augmentar per les despeses de la guerra americana. Els privilegiats no pagaven impostos, tot el pes queia sobre la burgesia i els camperols.
- Hi havia una situació de crisi política. El rei Lluís XVI perdia suports entre poble. La imatge dels reis era cada vegada més dolenta, perquè el dèficit s'atribuïaals seus malbarataments i a la vida luxosa que portaven.
·La reunió dels estats generals
Entre 1783 i 1788, els succesius ministres d'hisenda de Lluís XVI intentaren frenar la crisi econòmica, van concloure que calia fer una reforma profunda que implicava el pagament d'impostos per part dels privilegiats.
El rei vaintentar convéncer els privilegiats. Va convocar una assemblea de notables al 1787, però els privilegiats es van negar a pagar impostos.
En 1788 es declarà la fallida. Al rei només li quedava com alternativa convocar els Estats Generals, les corts estamentals franceses, no s'havien reunit desde 1614.
Avans de la reunió dels Estats Generals, cada estament redactava uns quaderns de queixes, en que incloïen propostes i problemes. La burgesia es va anar organitzant en clubs polítics. També van fundar periòdics per a difondre les idees.
En aquest ambient d'efervescència política, a la primavera dde 1789 es van reunir els Estats Generals a Versalles.
·L'inici de la Revolució Francesa
La noblesa i el clergat pretenien que es votara per estaments, perquè així els privilegiats tenien majoria.
Els representants del tercer estat van passar a anomenar-se Assemblea Nacional i es van considerarels únics amb legitimitat per a representar França.
El rei i els privilegiats intentaren expulsar-losde la sala que ocupaven, però els diputats es van reunir al Jeu de Paume, es mantindrien reunits fins a redactar una constitució. Per això l'Assemblea Nacional passà a anomenar-se Assemblea Constituent.
El 14 de juliol de 1789, els ciutadans parisencs es vanmanifestar i van assaltar laBastilla, antiga presó política de Lluís XIV i símbol de l'absolutisme.
sábado, 15 de octubre de 2011
La supressió de l'antic règim (1789-1792)
·L'obra de l’Assemblea Constituent (1789-1791)
L’Assemblea Constituent tenia com a objectius desmuntar l'antic regim a
França i redactar una constitució. Es va aprovar el drecret d'abolició dels drets
feudals, pel qual se suprimia el delme i la jurisdicció dels privilegiats i es
permetia a tothom l'accés a qualsevol càrrec. Es va redactar la Declaració dels
Drets de l'Home i del Ciutadà, en la qual es reconeixien i es garantien les
llibertats personals, la igualtat davant la llei i la propietat.
La constitució de 1791 va dissenyar un sistema amb les característiques següents:
-Es reconeixien la sobirania nacional i els drets fonamentals dels
ciutadans.
-Divisió de poders.
-L’Assemblea s'elegiria per sufragi censatari.
-Descentralització de l'administració.
·L’Assemblea Legislativa i l'oposició de reformes.(1791-1792)
La constitució de 1791 suposava el triomf. Però va provocar la
insatisfacció de les masses populars, que buscaven canvis més profunds en la
societat i en la propietat.
Desprès d'aprovar la constitució es van convocar eleccions. A la nova Assemblea
hi havia un predomini dels moderats.
·La guerra a l'exterior i el final de la monarquia.
Pressionants pels emigrants i esglaiants davant la possibilitat que la
revolució s'estenguera als seus països, Àustrica i Prussià van provocar la
declaració de guerra a França a l'abril de 1792.
La família reial també intentà fugir de França al juny de 1791.
Els
aliats van amenaçar el poble per si de cas tocaven els reis. El 10 d'agost de
1792 la resposta popular a l'amenaça va ser assaltar el palau de les Tulleries.
Aquest dret va suposar el final de la monarquia i l'establiment de la república.
La radicalització de la Revolució Francesa
·La
Convenció girondina (1792-1793)
L'inici de la república va significar l'entrada en la fase radical i popular de la revolució. Es van perpetrar les matances del setembre, en les quals els sans-culottes van assaltar les presons de París i van assassinar religiosos i aristòcrates presos.
L'inici de la república va significar l'entrada en la fase radical i popular de la revolució. Es van perpetrar les matances del setembre, en les quals els sans-culottes van assaltar les presons de París i van assassinar religiosos i aristòcrates presos.
Es convocaren eleccions per a una nova Assemblea, la Convenció Nacional,
controlada pels girondins.
La Convenció va jutjar Lluis XVI per traïció i el 21 de gener de 1793 va
ser executat en la guillotina. Aquesta mesura tingué dos efectes: d'una banda,
va provocar la immediata declaració de guerra de la resta de potències, que van
formar la primera coalició; a més, va esclatar un alçament reialista i
ultracatòlic a la regió de la Vendée.
·La Convenció muntanyesa i el Terror (1793-1794)
El temor de la derrota de la revolució va provocar un colp d'estat dels
sans-culottes contra els girondins al juny de 1793. Els muntanyesos dirigits per
Robespierre, van aconseguir el poder.
Els muntanyesos van elaborar una nova constitució democràtica, que
reconeixia la sobirania popular i el sufragi universal masculí. Robespierre va implantar una dictadura.
L'assassinat de Marat per una reialista i l'atac anglés a Toulon provocaren
que començarà el Terror. Es va suspendre la constitució i es van aprovar les
lleis de sospitosos, per les quals el Comitè
de Salvació Pública podia jutjar i executar qualsevol persona sense necessitat
de proves.
Robespierre va intentar frenar la crisi econòmica limitant els preus màxims dels articles de primera necessitat,
Però també es limitaren els salaris, mesura
que el va portar a enfrontar-se amb els sans-culottes.
Robespierre anà perdent suports. Es va donar el colp d'estat del 9 de
termidor. Després del qual va ser jutjat i executat.
·El director i el dinal de la revolució.
Per evitar una nova dictadura es va crear un govern moderat, que va
redactar una nova constitució, la constitució de l'any III
- S'establia un règim liberal, basat en la sobirania nacional i la
separació de poders.
- Com que era un règim moderat, es va establir un sistema de sufragi
censatari.
-El
poder executiu requeia en un directori de cinc membres.
L'imperi napoleònic
·L'obra de Napoleó a França
El consolat era un règim personalista,
basat en l'enorme capacitat política de Napoleó, que acaparà tot el poder. Es
va reflectir en la constitució de l'any
VIII, en la qual no hi havia declaracions de drets ni separació de poders.
Napoleó es va tornar a desplaçar a
Itàlia, on a va vèncer a Maregno al 18000 i va aprofitar però anomenar-se cònsol vitalici.
Va modernitzar les lleis, mitjançant l’elaboració
del codi civil, va reformar l’economia
francesa, creant el Banc de França i
el codi de comerç. També va promoure
l’educació pública.
· Napoleó i Europa
La Gran Bretanya va formar una tercera coalició amb
Àustria i Rússia. Napoleó va transformar la república en imperi per consolidar la seua situació a França i es va llançar a
una nova campanya.
La victòria francesa a Austerliz va suposar la fi del Sacre
Imperi Romanogermànic. Les victòries posteriors de Napoleó a Eylau i Friedland
enfront de la quarta coalició van conduir a la pau de Tilsit, que va marcar l’apogeu de l’imperi de Napoleó.
La política exterior de Napoleó tingué
l’aliança amb Rússia i l’aïllament de la Gran Bretanya, contra la qual va
decretar el bloqueig continental.
Portugal no va acceptar el bloqueig,
Napoleó va decidir envair-lo. Dirigint-se cap a Portugal, Napoleó va envair Espanya en 1808. Iniciava així
un conflicte que duraria cinc anys i que va consumir els principals recursos de
l’imperi.
La situació es va complicar mes quan Rússia
va trencar l’aliança amb França i es posà a comerciar amb la gran Bretanya. Napoleó va ser derrotat en el intent de la invasió de Rússia en 1812.
Aquest va ser el principi de la fi de
l’imperi. Es va formar una sisena coalició que vencé les tropes franceses en la
batalla de Leipzig en 1813, aquell
any va ser derrotat a Espanya.
Napoleó va abdicar el 6 d’abril de
1814 i marxà a l’exili a l’illa d’Elba. Va retornar al poder durant cent dies, però va ser derrotat
definitivament a Waterloo. En
càstig, va ser deportat a la petita illa de Saint Helena, on va morir.
jueves, 13 de octubre de 2011
La Restuauració
· La tornada de l' absolutisme
Durant l'època de
la Restuaració van tornar al poder el monarques de l'antic règim. Els reis van
promulgar cartes atorgades en que es reconeixien alguns drets a la població. El
cas de Lluís XVIII de França, que regnà després de Napoleó
· El congrés de Viena: la reorganització del mapa europeu
Després de la derrota de Napoleó, les potencies van buscar una nova distribució per garantir una pau duradora i evitar noves revolucions. En el congres de Viena es va modelar el nou mapa europeu. Tingué tres protagonistes: Metternich, Alexandre I i Talleyrand
Les modificacions tenien com a objectius reduir el nombre d’estats i frenar l’expansionisme francès. El tres canvis mes rellevants son:
- França va tornar a les fronteres que tenia abans de la revolució.
- Es van enfortir dos estats tap per dificultar una possible expansió francesa.
- Àustria, Prússia i Rússia guanyaren territoris de forma equilibrada, perquè cap poguera adquirir l’hegemonia sobre els altres
- França va tornar a les fronteres que tenia abans de la revolució.
- Es van enfortir dos estats tap per dificultar una possible expansió francesa.
- Àustria, Prússia i Rússia guanyaren territoris de forma equilibrada, perquè cap poguera adquirir l’hegemonia sobre els altres
El congrés de Viena va iniciar el sistema de congressos. Les potencies van decidir reunir-se per discutir els problemes internacionals i resoldre’ls mitjançant el diàleg.
Però va crear nous problemes, com les falses unions de Bèlgica i Holanda o de Suècia i Noruega, i no va resoldre els nacionalismes ignorats de Polònia, Itàlia o Alemanya
· Les aliances internacional contra la revolució
Les potències europees van buscar consolidar la Restauració mitjançant un sistema d’aliançes. Es van crear dos bloc:
- La santa aliança, formada per Prússia, Rússia, Àustria i mes tard però França, tenia un caràcter antiliberal. Es comprometien a intervindre on calguera per defensar l’absolutisme. Defensaven l’aliança entre el tron i l’altar.
- La Quàdruple Aliança, formada per la Gran Bretanya, Àustria, Prússia i Rússia, buscava defensar l’ordre creat en el congrés de Viena.
- La santa aliança, formada per Prússia, Rússia, Àustria i mes tard però França, tenia un caràcter antiliberal. Es comprometien a intervindre on calguera per defensar l’absolutisme. Defensaven l’aliança entre el tron i l’altar.
- La Quàdruple Aliança, formada per la Gran Bretanya, Àustria, Prússia i Rússia, buscava defensar l’ordre creat en el congrés de Viena.
sábado, 8 de octubre de 2011
Una nova onada revolucionaria(1820-1848)
·Liberalisme i nacionalisme
En 1820,1830 i 1848 van esclatar tres cicles revolucionaris a Europa.
- El liberalisme rebutjava l'absolutisme i buscava recuperar els drets i les llibertats que havia reconegut la Revolución Francesa.
- El nacionalisme té l'origen en l'expansió napoleonica. LA reorganització del congrés de Viena hiavia ignorat la identitat cultural, històrica i de costums de pobles.Hi havien imperis que estaven formats per pobles molt diferents.
·Les revolucions de 1820 i1830
- La primera onada, començà a Espanya en 1820, Riego el comandant pronuncià contra la monarquia absoluta de Ferran VII i donà pas al Trieni liberal (els liberals espanyols aconseguiren que el rei jurara la constitució de Cadis de 1812)
- Els grecs revoltaren contra la dominació turca en 1821.
- La segona onada va ser a França en 1830. El rei Carles X de Borbó va intentar suprimir la carta que havia concedit Lluís XVIII. Més tard, al Juliol, va haver-hi una revolució que el va fer fora del País i va portar al tron Lluís Felip d'Ordeans.
A brusel.les va haver-hi un alçament contra el rei d'Holanda que va conduir a la independencia de Belgica.
A Italia, Alemanya i Polonia, el moviment va fracassar.
·Les revolucions de 1848
Es va caracteritzar perquè, a més del liberalisme i el nacionalisme, tingué també un component de revolució social iobrera.
Va començar a França, el règim cada vegada més moderat i corrupte, va patir una revolució al febrer que el va expulsar de França, així doncs es va proclamar la II república. El nou régim no va satisfer les demandes dels obrers, van tornar a alçarse en juny i van ser derrotats.
Va véncer la burguesia, va elaborar la constitució de 1848, molt moderada. Lluís Napoleó Bonaparte, va trionfar en les eleccions, va imposar un govern cada vegada més autoritari, i posà fi a la republica i proclamà el II imperi a 1852.
Les revolucions de 1848 obriren una nova etapa política, per tres raons:
- Van ser el punt de partida de les unificacions d'Italia i Alemanya
- Van suposar un avanç de la democràcia, perquè en alguns paisos es va ampliar el dret al vot.
martes, 4 de octubre de 2011
La independència d'Hispanoamèrica.
La societat hispanoamericana estava composta per espanyols,
criolls, indis, negres i mestissos.
-
L’elit la formaven
espanyols i criolls. La minoria criolla era el grup social més poderós.
-
La
major part de la poblacio estaba composta per indis, mestissos i negres.
-
La ideología
liberal es va plasmar en la formació d’una conselleria criolla.
·La primera fase de la independencia.
Tot va començar després del buit de poder que es va crear a Espanya durant la guerra de independencia.
·La segona fase de la guerra de independencia.
El moviment va començar a Argentina que, sota la influencia del general San Martín, es va proclamar independent en el congres de Tucumán.
Al nord, Simón Bolivar va aconseguir la independencia de Colombia.
A Mèxic, Agustín de Itúrbide va proclamar la independencia seguint els principis del pla d'Iguala, i va arrivar a nomenar-se emperador.
Tot va començar després del buit de poder que es va crear a Espanya durant la guerra de independencia.
·La segona fase de la guerra de independencia.
El moviment va començar a Argentina que, sota la influencia del general San Martín, es va proclamar independent en el congres de Tucumán.
Al nord, Simón Bolivar va aconseguir la independencia de Colombia.
A Mèxic, Agustín de Itúrbide va proclamar la independencia seguint els principis del pla d'Iguala, i va arrivar a nomenar-se emperador.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)